Arrondisse-moi!

És una pena que s'ho valgui tant

noreply@blogger.com (Anna) — Sat, 29 Mar 2008 01:43:00 +0000

Segurament no hauria de escriure això després de la festa d'avui. Massa recent...però així és com ho prefereixo! més pur. si ho escric demà pel matí tot ja haurà passat. la dolçor del sol que entra per la finestra i el saber que tinc tot un dia per davant em farien apaivagar la rabia que sento ara. en fi, m'explico per les que no ho saben!

La cosa està en que quan us demanava consell era referent a escriure o no un missatge a cert tiparraco franceset. Es tracta d'un noi que de bones a primeres a mi ni m'anava ni em venia, estava allà. Un dia se'm va presentar de sobte en plan francès ja sabeu, hola! acompanyat d'una pregunta idiota per poder començar la conversa. Llavors va començar l'asedio, que si et toco l'esquena...que si et faig brometes...que si et demano el facebook (!!! si si molt raroo).

Jo que aquest noi ni el trobava guapo...però és clar...que millor oportunitat per oblidar-se d'un franceset que amb un altre (a més si no es cauen bé entre ells com és el cas, encara millor!! venjança completa!!)

Total, després d'un parell de setmanes de rentat de cervell per part dels meus adorats coleguitas arquitectes (que saben el que és mesos de sequia improductiva en el camp carnal)..que si aprofita que estas d'erasmus..fes-ho tu que pots...que si no és tant lleig...jo va i el començo a trobar un poc atractiu i començo a obsesionar-me. Llavors, com tota la tonteria que per sort no vaig tenir a la adolescencia se'm ve desobte amb uns quants anys de retard!! que si mira si té la bici a la porta de la uni, que si intenta girar la cara per poder-li dir algo, que si intenta parlar-li quan te'l trobis....

A punt d'explotar decideixo gracies a l'enquesta i amb vots unànims, escriure un missatge per quedar al sujeto feote. Em contesta que encantat pero per x questions no vam poder quedar...mais c'est pas grave!! avui hi havia festa de l'escola en un bar i sabia que el veuria allà.

Com resum de la nit us diré....si estava allà i si...crec que s'ha marxat amb una rubia que ho sento però crec que era més fea que yo!!! però quin morro joder!! de que van??? mira estic farta!! perquè no em deixen ser la femme fatale algun dia?? perquè sempre he d'estar sentint-me com la que perd el cul per qualsevol? és que no poden anar darrere meu més de 2 setmanes seguides?? i ara seriosament, no s'ho val! no vull sentir-me patètica per un franceset guaista amb ulleres molones i feas que en el fons NO M'AGRADA i NO ÉS EL MEU TIPUS!!!

però m'hi he sentit, no ho puc negar.

i quant l'alcohol ha baixat la taca negra i amarga que t'envaeix en aquestes situacions s'ha fet més gran. Ha anat invaïnt el meu estòmac fins a que ha arribat a la gola i ja no tenia ganes de parlar. i m'he negat anar-me'n de la festa però m'he anat apagant a poc a poc, buscant els racons, els silencis, el lavabo i abraçant-me a aquells en els que confio. i me'n he anat sola, caminant perquè ho necessitava pensar no tant en en el moment si no en el perquè ens afecten aquestes coses. i he intentat plorar mentre caminava pel carrerper treure la taca negra fora, per no quedar-me amb el nosequé reprimit a dins.

però no podia plorar! marevellós!! escoltant the scientist de coldplay en el mp3 de cami a casa m'he enrecordat en el dia en que tu, astrid, la vas cantar tu sola en el piano i creieu-me (creu-me) escoltar-ho això si que em fa plorar. Em fa plorar saber que estic rodejada de gent a la que admiro per diversos motius i que tinc la sort de poder seguir els seus pasos. que avui un company que fa menys de dos setmanes que coneixo m'hagi estat ajudant a fer una maqueta. que truqui a l'anna i l'amaya i que em senti a kilometres lluny perquè elles no estan aquí.

que aquell francès al que volia oblidar em digui amb ulls més francs que mai que de tot cor espera que el visiti al Brasil.

bona nit

bercy sweet home

noreply@blogger.com (Anna) — Tue, 25 Mar 2008 22:23:00 +0000

Això és Bercy i demà començo un treball en aquest barri. Odio Bercy, bueno no puntualitzem, no hem sento bé a Bercy. Maleït el primer dia que vaig dir aquestes paraules....
Va ser un fred fred fred dia de desembre? no se de fa ja mesos quan altruistament vaig anar a fer unes fotos pel Victor que per casualitat feia un treball sobre aquest barri de Paris. Era el dia mes fred de l'any deien, havia de nevar també vaig sentir. I jo no tenia billets de tren perquè esperava el meu abonament anual de transport. Vaig anar fins a Chatelet en bici per després intentar colar-me en l'unica linia de metro que funcionava a Paris (ah! si me oblidat de dir que hi havia també vaga de metro) i que em va portar a aquest lloc oblidat del món.

El Barri, segurament ofès per les meves paraules ha decidit donar-se una segona oportunitat. Com una especie de Cor de la ciutat ,que sempre torna del lloc d'on mai hauria d'haver partit, ara em toca fer una reconversió del meu estimat Bercy. Tirar a terra l'estació de tren i construir-hi vivenda. I...alehop! un altre dia de visita al preciós i preciat Bercy. Vigileu a qui jutjeu perquè tot el que dieu se us pot tornar....true history!

Tot i això sempre hi ha el costat positiu, i es certifica que la gent aprofita l'espai public (somni dels arquitectes) i que pel costat...sorprenent? esferaidor si!! es veure que la gent té poc amor al seu cap i s'enfila a (creieu-me) molts metres del terra mentres el meu profe ens explicava la MERAVELLOSA transformació urbanística del barri.

I pels altres temes que us interessen estimats lectors (bé, júlia, astrid i anna) si si això es una bronca a els que no participen!! La neu continua amenaçant la ciutat i jo...doncs com aquests nens fent una mica el gilipolles!! pero d'això es tracta no?? està a vegades pensant quan et fotràs una bona ostia perquè la necessites o d'altres simplement admirant el que et rodeja com per exemple disfruta d'un bon passeig même s'il pleut!! així és parís !

que hay de nuevo??

noreply@blogger.com (Anna) — Tue, 18 Mar 2008 16:45:00 +0000

Doncs primer de tot!!! felicitaaaaaaaaaaats!!

Dedico aquesta primera frase a la persona que m'ha impulsat a fer aquest nou post: la nova motera julia!! espero veure't d'aqui poc amb xupa de cuero i cilindrada adient a la teva recent adquirida experiencia!!

Com va tot...doncs bé no se normal!! Ja fa una setmana hem començat les classes però ja començo ha tenir el sentiment de que fa un mes que estem treballant. Després de la meva apropiada elecció de studio pensant-me que no fotria ni brot per ser tot el contrari , ja no em fio gaire del meu instint.... He de fer una maqueta cada setmana de un projecte que no tinc ni idea com faré!! A més com que és una cosa petita, una casa, intento donar el millor de mi i vull pensar-m'ho bé, però si penso massa tinc poc temps per la maqueta...en fi.. com sempre oi?? a vegades sembla que et passes més temps pensant com faràs les coses que fent-les (la meva colocataire ja m'enten!!) Bé des d'aqui un petó molt gran a la meva colocataire...no m'agrada fer homenatges públics però és injust que a la gent que veiem cada dia no els diguem coses maques!! Anna ens ho mereixem! És que estem aquí les dos sentint que fem el patètic quan valem un imperi!! o no???

Si si tocant aquest tema com sempre aprofito per llançar una pregunta a la red: fins a quin punt hem de fer cas a les nostres "envies", necessitats, desitjos?? a quin estat comencem a ser pesades? es bo fer de dona alliberada i prendre l'iniciativa? o en realitat és una situació patètica en la que tu estàs esperant més del que et donen? vivim en una realitat paral·lela on no pillem bé les senyals que ens donen o en el pitjor cas..ens inventem les senyals?...deixo aquesta espècie de crònica barata al estil carrie i us recordo que voteu matins.si/matins.no

Vull respostes!! després ja seré més concisa...

Ahh!! ahir vam anar al concert de la nostra nova allotjada: Alev Lenz!! és una artistassa mitad alemana mitad turca guapissima i amb molta personalitat. Realment una persona d'aquelles que et sents afortunat d'haver pogut conèixer. La noia està aqui mig per raons personals mig per motius professionals i ahir va fer una actuació entre altres joves musics i artistes en un antic teatre antic al costat de la Torre Eiffel. Tot un plaer!!
us poso el link perquè cotillejeu...jo no se com demanar-li que em passi la música.

http://www.myspace.com/alevlenz

de moment us deixo això aqui que he de llegir una mica!! pero us recordo la meva promesa d'escriure més!

Espace consomée (i no es la sopa)

noreply@blogger.com (Anna) — Mon, 14 Jan 2008 22:51:00 +0000

Arribada de nou a Paris. Aterrada en companyia d'un altre reentrador. La veritat es que tota la troupe erasmus de Barcelona afincada a la ciutat vam bloquejar el pont aeri entre les dos ciutats en un sol dia!

La primera setamana...dificil...tornar a comencar...tenir la sensació que estàs aquí un altre cop de vacances...enveja dels que ja han fet els exàmens perquè saps que ara faràs cara a el mes de totes les entregues (si recordo, l'erasmus es treballa, menys pero no despreciable!)

i avui aprofito per confirma la regla per excepcions: ELS FRANCESOS SÓN MAJOS!!!

Si si gent, correccions personalitzades de francès a les 11 de la nit. Presentacions espòntanees de francesos moteros!! Vaja hem passat de no dir hola pels passadissos a parar-me per dir-me:

-hola!! crec que l'altre dia ens vam creuar al FRANPRIX , jo visc al costat, i tu ,que tal?

nota del autor: el FRANPRIX es un supermercat, ho sé sóc tota una maruja i el super és el nou lloc per lligar ho deu dir la COSMO.

i amb tintes surrealistes també és el fet d'haver estat tres mesos treballant sobre un tema per escriure un article i tenir-lo que canviar el dia de la entrega, quan ja està enviat i corregit!!

mais c'est pas grave!!

així doncs això és un au revoir al mercat de Belleville i un c'est bon de nous retrouver a Santiago Cirugeda i les seves il·legalitats...

més info:

http://www.recetasurbanas.net/

Al punt , al dent, en tren de:

noreply@blogger.com (Anna) — Tue, 11 Dec 2007 22:50:00 +0000

A punt de:

Nadal....fins ahir no vaig anar a veure les llums de nadal a Paris. La veritat es que només iluminen les avingudes comercials (a més de una espècie de sauce llorón molt extrany)

Aixií que a vegades t'oblides que estem en festes. Se'm fa raro no sentir el fil musical que sona a casa meva...m'hauré de començar a posar el Jacques Breel jeje

El mes de desembre ha passat tant ràpid...

A punt de:

Tornar a Barcelona, o marxar...sembla mentida com amb només uns mesos ja et pots sentir d'un lloc, reconeixer el teu racó, constatar que el teu coixí ja té la forma del teu cap. Arribar realment a apreciar una bona hamburgesa de ceba congelada (sobretot si és tu qui la ha descobert i qui la compra asiduament)

A punt de:

Tenir una entrega el últim dia de classe. A punt del panic, l'estress...a punt, perquè no veig el dia en que em torni a estressar com abans, suposo que ja vindrà i si no ve...doncs continuaré amb aquesta espècia de sedant que porto a sobre desde que vaig aterrar en aquesta ciutat.

foto del meu emplaçament de projectes, sota el pont...on han anat totes les visites que he tingut aquest mesecito...jjajja

El dia en que ens vam disfressar d'H muda

noreply@blogger.com (Anna) — Wed, 14 Nov 2007 23:08:00 +0000

Apa torno a la actualitat una mica retardada però amb cosetes curioses sobre cultura francesa i altres contes....

Doncs això és pel passat dia de tots sants. Tothom havia d'anar disfressat però quan no tens diners ni temps l'astucia lazarillesca s'incrementa....

La veritat és que fer una festa en una casa en que encara no té electricitat ja fa una mica de por però la idea de trenta persones en una habitació a les fosques, només amb la llum de les veles és interessant. El que acaba sent extrany és no tenir musica...veure't envoltada de molta gent nova, la majoria que et podria explicar mil coses sobre com celebren aquesta festa al seu país i et veus incòmoda perquè no tens música que ompli el silencis!!

Solució: acabes la nit amb un dibuixet dels tipus de fantasmes xinesos!! A la xina els pobres
nens no disfruten de la castanyada perquè estan patint pels fantasmes que els hi sortiran...
en fi...babilònia!!!

A mi el que em fa por és la supervivència de la H en el francès...si si...és algo serio.
D'acord que ni en català ni en castellà pronunciem la H però la dels anglicismes si!!! som uns
contaminats...
però imagineu-vos:

-Ollywood

-Rem Koolas

-Appy Our

Sshhhhh...........

Pd: efectivament la penya no va entendre les nostres sutileses...
l'anna fa por oi?

paradoxa: mira que lligar-nos la boca en una festa que no hi havia musica....

crítico el que no entenc, anna dixit

noreply@blogger.com (Anna) — Thu, 01 Nov 2007 22:34:00 +0000

No ho puc amagar...m'agrada ser crítica. M'agrada observar i trobar les puntilletes a les coses. És una actitut punyetera però viciant pels qui la disfrutem. Però no és res de l'altre món eh? no es tracta d'anar amb el nas ben amunt i esperant a trobar el primer defecte al que et trobes al davant.

Més aviat és tot el contrari...almenys en mi es tracta de distanciar-te del que t'expliquen i intentar ser imparcial .

A vegades et passes 4 anys criticant una manera de treballar i quan et passes a l'altre bàndol t'en adones que chez toi tampoc estaven tan malament.

Amics meus, se'ns cauen els mites!! sempre havia cregut en el decisiu toc artístic de la tècnica fins que he vist que la reflexió no porta enlloc. Sense pràctica, les idees es queden allà en el seu calaix polsós i obscur. Sempre he parlat massa i donat massa voltes a les coses i cada cop veig més clar que tot aìxò no va enlloc.

És com en aquella època en que necessites trobar gent amb la que puguis parlar de temes trascendentals amb comoditat...tots em tingut el típic: ens vam passar tres hores parlant de la vida amb X...A mi això ja em cansa, no és dificil trobar el/la típic filòsof, perquè tots pensem i tenim opinions de la vida. El que m'importa es trobar gent amb la qui estar còmode, i creieu-me que això no és tan fàcil!!

Quan ets crític amb tot vols trobar gent que et correspongui i menysprees als inconscients que no es plantegen res. Ara en canvi ja no vull més afiliació crítica, més ben dit em distancio de la crítica perquè no vull excloure més. La teorica és elitista i la productivitat és més sincera.

bé, suposu que volia actualitzar i com que no tinc cap foto nova, us poso rollazo
foteu-vos

pd: no si val no postejar pk no saps k dir (això tmb va per tu julia)

Jour gris

noreply@blogger.com (Anna) — Thu, 11 Oct 2007 14:30:00 +0000

Bé tot va començar com el més tipic dels contes. Encara que a mi més aviat em recorda a aquell relat: La casa tomada on poc a poc els protagonistes són invaits en la seva pròpia casa per uns éssers extranys....

La cosa es que de un dia per l'altra la meva conexió inalàmbrica va desapereixar...bé l'ordinador es capaç de detectar totes les xarxes inalàmbriques menys la meva(si; tinc internet ql pis però no e, serveix de res)!! no passa res ho superarem, em conectaré amb el cable...doncs fa ja bastant que m'ha donat una altre alegria...l'explorer no em funciona!! el messenger si, no sigui cas que al meu ordinador decideixi fer una cosa coherent!!

En fi, que poc a poc al meu ordinador l'estan envaïnt uns éssers extranys i destructius que fan que m'allunyi poc a poc del món sencer. Crec que m'està intentant dir adéu a poc a poc o un senyoret troyano (si, les referències literàries continuent) ha tomado el meu ordinador i se'l està intentant apoderar. Un dia Mi Pc em farà botifarra i deixarà d'anomenar-se "Mi" Pc.

I em despedeixo amb una altre despedida, que no ens oblidem que estic en el pais del au revoir i l'adios a la francesa. Fa uns dies vaig anar a llegir a la vora del Sena un llibre que voltava pel pis. De sobte, enfrascada en la lectura, giro la pàgina i... pum!!! La portada del llibre rellisca pel la paret del canal i flota pel riu. El Tambor de Günter Grass fluint pel Sena. Vaig intentar buscar-l'hi el sentit metafòric però resultarà que llegir un premi nobel no em converteix instantàneament en culte i interessant!! el llibre ho ha notat i per això fuig de mi

Introduint: maison, quartier...

noreply@blogger.com (Anna) — Wed, 26 Sep 2007 10:05:00 +0000

ma maison (boulevard magenta 87)

(es aquest edifici en cantonada, la primera finestreta que veieu a sobre del toldo blau)

Just al davant tinc un mercat on m'estic intentant guanyar a la frutera. Sempre li compro a ella i el primer dia ja em vaig guanyar un somriure, encara que segur que sospita que no sóc d'aqui la dona em parla amb francès. s'ho esta currant, li dec fidelitat

mon quartier (10ème arrondissement)

un barri molt animat, multicultural, sé que sona una mica fòrum pero es aixi!

Els carrers estan plens de sabateries i...atenció!! un increïble assortit de vestits de núvia.

Per si teniu un compromís en breve, ja sabeu. Això si , prepareu-vos perquè podeu eclipsar al mateix sol (que a Paris el sol no és dificil de tapar-lo...però això és un altre tema) i em refereixo a la de brillantets i gases que porten. Us volia portar una mostra però un indio em va fotre bronca quan intentava fer una foto del seu aparador....si, fent amics!!

1a setmana a París

noreply@blogger.com (Anna) — Mon, 24 Sep 2007 09:32:00 +0000

Eeiii!!!!!

En fi, anem canviant de llocs on conectar-me a Internet. Deixant a part el grasiento mcDonal's e el qual has de lluitar per aconseguir un enxufe avui estic al Pompidou (no estic segura si el primer cop també us vaig escriure des d'allà...m'estic repetint)

Aquesta setmana ha estat molt mogudeta. Just el primer dia ja fent paperassa:
-obrir un compte francès...la senyora de la banca mirant-nos als meus companys de pis i a mi en diu: espanyols?? m'encanta l'Almodòvar!!!!
si senyor!! jo li anava a dir: si? a mi m'encanten les crêpes, la vie en Rose i els homes amb bigoti i boina!!! en fi, que puc dir?? la dona era amable i gràcies a ella ja tinc una assegurança del pis, una assegurança cívica (si si a París t'ho fan fer per assegurar-te per si fas malbé mobiliari públic blablabla) i 40 EUROS GRATIS AL FNAC!!!!!!! (Credit Lyonais Amaya!!!)

-un mòbil francès: novississsim (ironic) model de nokia (tornem als vells temps) sense càmera que envia ell solet 8 missatges buits a la que em descuido de bloquejar-lo i que tots els estudiants extrangers tenim. si senyor el mòvil erasmus!!!!!!

-inscriure'm a la universitat!! on el rastaman que em va fer la inscripció va quedar meravellat amb la doble L de Llobregat. vaig ensenyar-li a pronunciar la LL, el consulat català m'hauria de subvencionar l'esforç.

A part d'això també he anat a veure un partit d Rugby a l'Hôtel de Ville. França vs Irlanda.
Per petició familiar vaig anar a favor dels irlandesos però al estar envoltada de "Allez les bleus!!!" vaig començar a actuar com el senyor Vicente...donde va la gente....tot i deixar-te anar pel gritorio popular un partit de rugby es un pel aburrit.

Es poden fer un munt de coses aquí, aprofitant aquests dies de bon temps que fa (com a Valparaiso Cris, fred a la ombra calor al sol). Anar a dinar al parc, anar a passejar per les tulleries....

Aaaaa!!! i ja tinc bici!!!!!!!!!!!!!!

aix!!!us he d'ensenyar fotos!!! es la bici més cutre jamas vista. blanca i rosa fosforito!! espero tunejarmela amb pantones lluis, que ja saps que a mi això em va!!

Un petonàs molt gros a tots i merci pels mails i pels comentaris. ara se m'acaba el temps. He d'anar a una presentació de la uni d'assignatures. prometo fotos!!!

Preparados...listos...ya!!

noreply@blogger.com (Anna) — Tue, 18 Sep 2007 16:46:00 +0000

Desde un macDonalds davant de l'estació del Nord (ja ho té això París que estiguis en el lloc més tiradillo té un punt de encant) petit relat de les primeres experiències...

A l'aeroport un jaleo...tants quilos d'excés d'equipatge que podria haver portat una persona en comptes d'una maleta...en fi...sort que allà estaven les meves nenes sempre preparades per qualsevol cosa!!! A l'avió, retras i turbulències...a més estava en la cua amb el que allò en comptes d'un vol semblava el Dragon Kahn.

Tot plegat tenia unes ganes boges d'arribar a l'aeroport, recollir la maleta o "ente" propi pel seu tamany i veure la cara amiga de l'Anna esperant-me a l'estació del RER. L'Anna no va poder venir al final i me les vaig tenir que lluitar amb la MASSA. Ja em veus jo corretejant pel Charles de Gaulle arrastrant (o més ben dit sent arrastrada per) uns bultos d'un total de més de 30 quilos...no els he volgut ni comptar.

A part de la meva arribada accidentada tot molt bé. Intentant acabar de colocar la roba....intentant crear un bon rebost....intentant fer-me una mica més meva aquesta ciutat que de moment m'ensenya una cara amable, plujosa i sorollosa mais gentille!!