Al punt , al dent, en tren de:

A punt de:

Nadal....fins ahir no vaig anar a veure les llums de nadal a Paris. La veritat es que només iluminen les avingudes comercials (a més de una espècie de sauce llorón molt extrany)

Aixií que a vegades t'oblides que estem en festes. Se'm fa raro no sentir el fil musical que sona a casa meva...m'hauré de començar a posar el Jacques Breel jeje

El mes de desembre ha passat tant ràpid...

A punt de:

Tornar a Barcelona, o marxar...sembla mentida com amb només uns mesos ja et pots sentir d'un lloc, reconeixer el teu racó, constatar que el teu coixí ja té la forma del teu cap. Arribar realment a apreciar una bona hamburgesa de ceba congelada (sobretot si és tu qui la ha descobert i qui la compra asiduament)

A punt de:

Tenir una entrega el últim dia de classe. A punt del panic, l'estress...a punt, perquè no veig el dia en que em torni a estressar com abans, suposo que ja vindrà i si no ve...doncs continuaré amb aquesta espècia de sedant que porto a sobre desde que vaig aterrar en aquesta ciutat.

foto del meu emplaçament de projectes, sota el pont...on han anat totes les visites que he tingut aquest mesecito...jjajja

El dia en que ens vam disfressar d'H muda

Apa torno a la actualitat una mica retardada però amb cosetes curioses sobre cultura francesa i altres contes....


Doncs això és pel passat dia de tots sants. Tothom havia d'anar disfressat però quan no tens diners ni temps l'astucia lazarillesca s'incrementa....

La veritat és que fer una festa en una casa en que encara no té electricitat ja fa una mica de por però la idea de trenta persones en una habitació a les fosques, només amb la llum de les veles és interessant. El que acaba sent extrany és no tenir musica...veure't envoltada de molta gent nova, la majoria que et podria explicar mil coses sobre com celebren aquesta festa al seu país i et veus incòmoda perquè no tens música que ompli el silencis!!

Solució: acabes la nit amb un dibuixet dels tipus de fantasmes xinesos!! A la xina els pobres
nens no disfruten de la castanyada perquè estan patint pels fantasmes que els hi sortiran...
en fi...babilònia!!!


A mi el que em fa por és la supervivència de la H en el francès...si si...és algo serio.
D'acord que ni en català ni en castellà pronunciem la H però la dels anglicismes si!!! som uns
contaminats...
però imagineu-vos:

-Ollywood

-Rem Koolas

-Appy Our



Sshhhhh...........



Pd: efectivament la penya no va entendre les nostres sutileses...
l'anna fa por oi?

paradoxa: mira que lligar-nos la boca en una festa que no hi havia musica....

crítico el que no entenc, anna dixit

No ho puc amagar...m'agrada ser crítica. M'agrada observar i trobar les puntilletes a les coses. És una actitut punyetera però viciant pels qui la disfrutem. Però no és res de l'altre món eh? no es tracta d'anar amb el nas ben amunt i esperant a trobar el primer defecte al que et trobes al davant.

Més aviat és tot el contrari...almenys en mi es tracta de distanciar-te del que t'expliquen i intentar ser imparcial .

A vegades et passes 4 anys criticant una manera de treballar i quan et passes a l'altre bàndol t'en adones que chez toi tampoc estaven tan malament.

Amics meus, se'ns cauen els mites!! sempre havia cregut en el decisiu toc artístic de la tècnica fins que he vist que la reflexió no porta enlloc. Sense pràctica, les idees es queden allà en el seu calaix polsós i obscur. Sempre he parlat massa i donat massa voltes a les coses i cada cop veig més clar que tot aìxò no va enlloc.

És com en aquella època en que necessites trobar gent amb la que puguis parlar de temes trascendentals amb comoditat...tots em tingut el típic: ens vam passar tres hores parlant de la vida amb X...A mi això ja em cansa, no és dificil trobar el/la típic filòsof, perquè tots pensem i tenim opinions de la vida. El que m'importa es trobar gent amb la qui estar còmode, i creieu-me que això no és tan fàcil!!

Quan ets crític amb tot vols trobar gent que et correspongui i menysprees als inconscients que no es plantegen res. Ara en canvi ja no vull més afiliació crítica, més ben dit em distancio de la crítica perquè no vull excloure més. La teorica és elitista i la productivitat és més sincera.

bé, suposu que volia actualitzar i com que no tinc cap foto nova, us poso rollazo
foteu-vos

pd: no si val no postejar pk no saps k dir (això tmb va per tu julia)

Jour gris

Bé tot va començar com el més tipic dels contes. Encara que a mi més aviat em recorda a aquell relat: La casa tomada on poc a poc els protagonistes són invaits en la seva pròpia casa per uns éssers extranys....

La cosa es que de un dia per l'altra la meva conexió inalàmbrica va desapereixar...bé l'ordinador es capaç de detectar totes les xarxes inalàmbriques menys la meva(si; tinc internet ql pis però no e, serveix de res)!! no passa res ho superarem, em conectaré amb el cable...doncs fa ja bastant que m'ha donat una altre alegria...l'explorer no em funciona!! el messenger si, no sigui cas que al meu ordinador decideixi fer una cosa coherent!!

En fi, que poc a poc al meu ordinador l'estan envaïnt uns éssers extranys i destructius que fan que m'allunyi poc a poc del món sencer. Crec que m'està intentant dir adéu a poc a poc o un senyoret troyano (si, les referències literàries continuent) ha tomado el meu ordinador i se'l està intentant apoderar. Un dia Mi Pc em farà botifarra i deixarà d'anomenar-se "Mi" Pc.

I em despedeixo amb una altre despedida, que no ens oblidem que estic en el pais del au revoir i l'adios a la francesa. Fa uns dies vaig anar a llegir a la vora del Sena un llibre que voltava pel pis. De sobte, enfrascada en la lectura, giro la pàgina i... pum!!! La portada del llibre rellisca pel la paret del canal i flota pel riu. El Tambor de Günter Grass fluint pel Sena. Vaig intentar buscar-l'hi el sentit metafòric però resultarà que llegir un premi nobel no em converteix instantàneament en culte i interessant!! el llibre ho ha notat i per això fuig de mi

Introduint: maison, quartier...

ma maison (boulevard magenta 87)

(es aquest edifici en cantonada, la primera finestreta que veieu a sobre del toldo blau)

Just al davant tinc un mercat on m'estic intentant guanyar a la frutera. Sempre li compro a ella i el primer dia ja em vaig guanyar un somriure, encara que segur que sospita que no sóc d'aqui la dona em parla amb francès. s'ho esta currant, li dec fidelitat

mon quartier (10ème arrondissement)

un barri molt animat, multicultural, sé que sona una mica fòrum pero es aixi!

Els carrers estan plens de sabateries i...atenció!! un increïble assortit de vestits de núvia.

Per si teniu un compromís en breve, ja sabeu. Això si , prepareu-vos perquè podeu eclipsar al mateix sol (que a Paris el sol no és dificil de tapar-lo...però això és un altre tema) i em refereixo a la de brillantets i gases que porten. Us volia portar una mostra però un indio em va fotre bronca quan intentava fer una foto del seu aparador....si, fent amics!!

1a setmana a París

Eeiii!!!!!

En fi, anem canviant de llocs on conectar-me a Internet. Deixant a part el grasiento mcDonal's e el qual has de lluitar per aconseguir un enxufe avui estic al Pompidou (no estic segura si el primer cop també us vaig escriure des d'allà...m'estic repetint)

Aquesta setmana ha estat molt mogudeta. Just el primer dia ja fent paperassa:
-obrir un compte francès...la senyora de la banca mirant-nos als meus companys de pis i a mi en diu: espanyols?? m'encanta l'Almodòvar!!!!
si senyor!! jo li anava a dir: si? a mi m'encanten les crêpes, la vie en Rose i els homes amb bigoti i boina!!! en fi, que puc dir?? la dona era amable i gràcies a ella ja tinc una assegurança del pis, una assegurança cívica (si si a París t'ho fan fer per assegurar-te per si fas malbé mobiliari públic blablabla) i 40 EUROS GRATIS AL FNAC!!!!!!! (Credit Lyonais Amaya!!!)

-un mòbil francès: novississsim (ironic) model de nokia (tornem als vells temps) sense càmera que envia ell solet 8 missatges buits a la que em descuido de bloquejar-lo i que tots els estudiants extrangers tenim. si senyor el mòvil erasmus!!!!!!

-inscriure'm a la universitat!! on el rastaman que em va fer la inscripció va quedar meravellat amb la doble L de Llobregat. vaig ensenyar-li a pronunciar la LL, el consulat català m'hauria de subvencionar l'esforç.

A part d'això també he anat a veure un partit d Rugby a l'Hôtel de Ville. França vs Irlanda.
Per petició familiar vaig anar a favor dels irlandesos però al estar envoltada de "Allez les bleus!!!" vaig començar a actuar com el senyor Vicente...donde va la gente....tot i deixar-te anar pel gritorio popular un partit de rugby es un pel aburrit.

Es poden fer un munt de coses aquí, aprofitant aquests dies de bon temps que fa (com a Valparaiso Cris, fred a la ombra calor al sol). Anar a dinar al parc, anar a passejar per les tulleries....

Aaaaa!!! i ja tinc bici!!!!!!!!!!!!!!

aix!!!us he d'ensenyar fotos!!! es la bici més cutre jamas vista. blanca i rosa fosforito!! espero tunejarmela amb pantones lluis, que ja saps que a mi això em va!!

Un petonàs molt gros a tots i merci pels mails i pels comentaris. ara se m'acaba el temps. He d'anar a una presentació de la uni d'assignatures. prometo fotos!!!

Preparados...listos...ya!!

Desde un macDonalds davant de l'estació del Nord (ja ho té això París que estiguis en el lloc més tiradillo té un punt de encant) petit relat de les primeres experiències...

A l'aeroport un jaleo...tants quilos d'excés d'equipatge que podria haver portat una persona en comptes d'una maleta...en fi...sort que allà estaven les meves nenes sempre preparades per qualsevol cosa!!! A l'avió, retras i turbulències...a més estava en la cua amb el que allò en comptes d'un vol semblava el Dragon Kahn.

Tot plegat tenia unes ganes boges d'arribar a l'aeroport, recollir la maleta o "ente" propi pel seu tamany i veure la cara amiga de l'Anna esperant-me a l'estació del RER. L'Anna no va poder venir al final i me les vaig tenir que lluitar amb la MASSA. Ja em veus jo corretejant pel Charles de Gaulle arrastrant (o més ben dit sent arrastrada per) uns bultos d'un total de més de 30 quilos...no els he volgut ni comptar.

A part de la meva arribada accidentada tot molt bé. Intentant acabar de colocar la roba....intentant crear un bon rebost....intentant fer-me una mica més meva aquesta ciutat que de moment m'ensenya una cara amable, plujosa i sorollosa mais gentille!!