El dia en que ens vam disfressar d'H muda

Apa torno a la actualitat una mica retardada però amb cosetes curioses sobre cultura francesa i altres contes....


Doncs això és pel passat dia de tots sants. Tothom havia d'anar disfressat però quan no tens diners ni temps l'astucia lazarillesca s'incrementa....

La veritat és que fer una festa en una casa en que encara no té electricitat ja fa una mica de por però la idea de trenta persones en una habitació a les fosques, només amb la llum de les veles és interessant. El que acaba sent extrany és no tenir musica...veure't envoltada de molta gent nova, la majoria que et podria explicar mil coses sobre com celebren aquesta festa al seu país i et veus incòmoda perquè no tens música que ompli el silencis!!

Solució: acabes la nit amb un dibuixet dels tipus de fantasmes xinesos!! A la xina els pobres
nens no disfruten de la castanyada perquè estan patint pels fantasmes que els hi sortiran...
en fi...babilònia!!!


A mi el que em fa por és la supervivència de la H en el francès...si si...és algo serio.
D'acord que ni en català ni en castellà pronunciem la H però la dels anglicismes si!!! som uns
contaminats...
però imagineu-vos:

-Ollywood

-Rem Koolas

-Appy Our



Sshhhhh...........



Pd: efectivament la penya no va entendre les nostres sutileses...
l'anna fa por oi?

paradoxa: mira que lligar-nos la boca en una festa que no hi havia musica....

crítico el que no entenc, anna dixit

No ho puc amagar...m'agrada ser crítica. M'agrada observar i trobar les puntilletes a les coses. És una actitut punyetera però viciant pels qui la disfrutem. Però no és res de l'altre món eh? no es tracta d'anar amb el nas ben amunt i esperant a trobar el primer defecte al que et trobes al davant.

Més aviat és tot el contrari...almenys en mi es tracta de distanciar-te del que t'expliquen i intentar ser imparcial .

A vegades et passes 4 anys criticant una manera de treballar i quan et passes a l'altre bàndol t'en adones que chez toi tampoc estaven tan malament.

Amics meus, se'ns cauen els mites!! sempre havia cregut en el decisiu toc artístic de la tècnica fins que he vist que la reflexió no porta enlloc. Sense pràctica, les idees es queden allà en el seu calaix polsós i obscur. Sempre he parlat massa i donat massa voltes a les coses i cada cop veig més clar que tot aìxò no va enlloc.

És com en aquella època en que necessites trobar gent amb la que puguis parlar de temes trascendentals amb comoditat...tots em tingut el típic: ens vam passar tres hores parlant de la vida amb X...A mi això ja em cansa, no és dificil trobar el/la típic filòsof, perquè tots pensem i tenim opinions de la vida. El que m'importa es trobar gent amb la qui estar còmode, i creieu-me que això no és tan fàcil!!

Quan ets crític amb tot vols trobar gent que et correspongui i menysprees als inconscients que no es plantegen res. Ara en canvi ja no vull més afiliació crítica, més ben dit em distancio de la crítica perquè no vull excloure més. La teorica és elitista i la productivitat és més sincera.

bé, suposu que volia actualitzar i com que no tinc cap foto nova, us poso rollazo
foteu-vos

pd: no si val no postejar pk no saps k dir (això tmb va per tu julia)