domingo, 30 de octubre de 2011

Com un guant


De coses que s'acoplen, de noves formes que reivindiquen el seu ús.
De quan allò rigid es torna en deformable per les accions del ús o de la diversió.
Perquè dintre de lo funcional sempre hi hagi un lloc pel sentit de l'humor.


"Sentit de l'humor" no és una paradoxa, l'humor és de sentit comú com allò patètic. I ara relaxem els músculs i ammotllem-nos a la superfície que ens reté (ja sigui cadira, sabata, sofà, llit o terra)

O més ben dit, pressionem-la perquè ella acompanyi els nostres moviments



lunes, 4 de julio de 2011

Compromís


Tinc un compromís.

Bé de fet, tinc uns quants deures, i un compromís.
Comencem per pintar de nou, i posar-ho tot en ordre. I dic tot, sabent que no cumpliré els màxims, mai ho fem. Anirem fent els mínims esgalonadament que sembla que és així com d'adquireixen les coses. Encara que dintre meu tinc la sensació que les conquestes a diferència de les adquisicions tenen alguna cosa més passional allunyada de la guerra freda dels hàbits.

Aviam si compartint parets, tot s'enllaça fluïdament i creix vigorós...