sábado 29 de marzo de 2008
És una pena que s'ho valgui tant
martes 25 de marzo de 2008
bercy sweet home
Va ser un fred fred fred dia de desembre? no se de fa ja mesos quan altruistament vaig anar a fer unes fotos pel Victor que per casualitat feia un treball sobre aquest barri de Paris. Era el dia mes fred de l'any deien, havia de nevar també vaig sentir. I jo no tenia billets de tren perquè esperava el meu abonament anual de transport. Vaig anar fins a Chatelet en bici per després intentar colar-me en l'unica linia de metro que funcionava a Paris (ah! si me oblidat de dir que hi havia també vaga de metro) i que em va portar a aquest lloc oblidat del món.
El Barri, segurament ofès per les meves paraules ha decidit donar-se una segona oportunitat. Com una especie de Cor de la ciutat ,que sempre torna del lloc d'on mai hauria d'haver partit, ara em toca fer una reconversió del meu estimat Bercy. Tirar a terra l'estació de tren i construir-hi vivenda. I...alehop! un altre dia de visita al preciós i preciat Bercy. Vigileu a qui jutjeu perquè tot el que dieu se us pot tornar....true history!
Tot i això sempre hi ha el costat positiu, i es certifica que la gent aprofita l'espai public (somni dels arquitectes) i que pel costat...sorprenent? esferaidor si!! es veure que la gent té poc amor al seu cap i s'enfila a (creieu-me) molts metres del terra mentres el meu profe ens explicava la MERAVELLOSA transformació urbanística del barri.
I pels altres temes que us interessen estimats lectors (bé, júlia, astrid i anna) si si això es una bronca a els que no participen!! La neu continua amenaçant la ciutat i jo...doncs com aquests nens fent una mica el gilipolles!! pero d'això es tracta no?? està a vegades pensant quan et fotràs una bona ostia perquè la necessites o d'altres simplement admirant el que et rodeja com per exemple disfruta d'un bon passeig même s'il pleut!! així és parís !
martes 18 de marzo de 2008
que hay de nuevo??
Dedico aquesta primera frase a la persona que m'ha impulsat a fer aquest nou post: la nova motera julia!! espero veure't d'aqui poc amb xupa de cuero i cilindrada adient a la teva recent adquirida experiencia!!
Com va tot...doncs bé no se normal!! Ja fa una setmana hem començat les classes però ja començo ha tenir el sentiment de que fa un mes que estem treballant. Després de la meva apropiada elecció de studio pensant-me que no fotria ni brot per ser tot el contrari , ja no em fio gaire del meu instint.... He de fer una maqueta cada setmana de un projecte que no tinc ni idea com faré!! A més com que és una cosa petita, una casa, intento donar el millor de mi i vull pensar-m'ho bé, però si penso massa tinc poc temps per la maqueta...en fi.. com sempre oi?? a vegades sembla que et passes més temps pensant com faràs les coses que fent-les (la meva colocataire ja m'enten!!) Bé des d'aqui un petó molt gran a la meva colocataire...no m'agrada fer homenatges públics però és injust que a la gent que veiem cada dia no els diguem coses maques!! Anna ens ho mereixem! És que estem aquí les dos sentint que fem el patètic quan valem un imperi!! o no???
Si si tocant aquest tema com sempre aprofito per llançar una pregunta a la red: fins a quin punt hem de fer cas a les nostres "envies", necessitats, desitjos?? a quin estat comencem a ser pesades? es bo fer de dona alliberada i prendre l'iniciativa? o en realitat és una situació patètica en la que tu estàs esperant més del que et donen? vivim en una realitat paral·lela on no pillem bé les senyals que ens donen o en el pitjor cas..ens inventem les senyals?...deixo aquesta espècie de crònica barata al estil carrie i us recordo que voteu matins.si/matins.no
Vull respostes!! després ja seré més concisa...
Ahh!! ahir vam anar al concert de la nostra nova allotjada: Alev Lenz!! és una artistassa mitad alemana mitad turca guapissima i amb molta personalitat. Realment una persona d'aquelles que et sents afortunat d'haver pogut conèixer. La noia està aqui mig per raons personals mig per motius professionals i ahir va fer una actuació entre altres joves musics i artistes en un antic teatre antic al costat de la Torre Eiffel. Tot un plaer!!
us poso el link perquè cotillejeu...jo no se com demanar-li que em passi la música.
de moment us deixo això aqui que he de llegir una mica!! pero us recordo la meva promesa d'escriure més!
lunes 14 de enero de 2008
Espace consomée (i no es la sopa)
martes 11 de diciembre de 2007
Al punt , al dent, en tren de:

A punt de:
jueves 15 de noviembre de 2007
El dia en que ens vam disfressar d'H muda
Apa torno a la actualitat una mica retardada però amb cosetes curioses sobre cultura francesa i altres contes....
Doncs això és pel passat dia de tots sants. Tothom havia d'anar disfressat però quan no tens diners ni temps l'astucia lazarillesca s'incrementa....
La veritat és que fer una festa en una casa en que encara no té electricitat ja fa una mica de por però la idea de trenta persones en una habitació a les fosques, només amb la llum de les veles és interessant. El que acaba sent extrany és no tenir musica...veure't envoltada de molta gent nova, la majoria que et podria explicar mil coses sobre com celebren aquesta festa al seu país i et veus incòmoda perquè no tens música que ompli el silencis!!
Solució: acabes la nit amb un dibuixet dels tipus de fantasmes xinesos!! A la xina els pobres
nens no disfruten de la castanyada perquè estan patint pels fantasmes que els hi sortiran...
en fi...babilònia!!!
A mi el que em fa por és la supervivència de la H en el francès...si si...és algo serio.
D'acord que ni en català ni en castellà pronunciem la H però la dels anglicismes si!!! som uns
contaminats...
però imagineu-vos:
-Ollywood
-Rem Koolas
-Appy Our
Sshhhhh...........
Pd: efectivament la penya no va entendre les nostres sutileses...
l'anna fa por oi?
paradoxa: mira que lligar-nos la boca en una festa que no hi havia musica....
jueves 1 de noviembre de 2007
crítico el que no entenc, anna dixit
Més aviat és tot el contrari...almenys en mi es tracta de distanciar-te del que t'expliquen i intentar ser imparcial .
A vegades et passes 4 anys criticant una manera de treballar i quan et passes a l'altre bàndol t'en adones que chez toi tampoc estaven tan malament.
Amics meus, se'ns cauen els mites!! sempre havia cregut en el decisiu toc artístic de la tècnica fins que he vist que la reflexió no porta enlloc. Sense pràctica, les idees es queden allà en el seu calaix polsós i obscur. Sempre he parlat massa i donat massa voltes a les coses i cada cop veig més clar que tot aìxò no va enlloc.
És com en aquella època en que necessites trobar gent amb la que puguis parlar de temes trascendentals amb comoditat...tots em tingut el típic: ens vam passar tres hores parlant de la vida amb X...A mi això ja em cansa, no és dificil trobar el/la típic filòsof, perquè tots pensem i tenim opinions de la vida. El que m'importa es trobar gent amb la qui estar còmode, i creieu-me que això no és tan fàcil!!
Quan ets crític amb tot vols trobar gent que et correspongui i menysprees als inconscients que no es plantegen res. Ara en canvi ja no vull més afiliació crítica, més ben dit em distancio de la crítica perquè no vull excloure més. La teorica és elitista i la productivitat és més sincera.
bé, suposu que volia actualitzar i com que no tinc cap foto nova, us poso rollazo
foteu-vos
pd: no si val no postejar pk no saps k dir (això tmb va per tu julia)