Segurament no hauria de escriure això després de la festa d'avui. Massa recent...però així és com ho prefereixo! més pur. si ho escric demà pel matí tot ja haurà passat. la dolçor del sol que entra per la finestra i el saber que tinc tot un dia per davant em farien apaivagar la rabia que sento ara. en fi, m'explico per les que no ho saben!
La cosa està en que quan us demanava consell era referent a escriure o no un missatge a cert tiparraco franceset. Es tracta d'un noi que de bones a primeres a mi ni m'anava ni em venia, estava allà. Un dia se'm va presentar de sobte en plan francès ja sabeu, hola! acompanyat d'una pregunta idiota per poder començar la conversa. Llavors va començar l'asedio, que si et toco l'esquena...que si et faig brometes...que si et demano el facebook (!!! si si molt raroo).
Jo que aquest noi ni el trobava guapo...però és clar...que millor oportunitat per oblidar-se d'un franceset que amb un altre (a més si no es cauen bé entre ells com és el cas, encara millor!! venjança completa!!)
Total, després d'un parell de setmanes de rentat de cervell per part dels meus adorats coleguitas arquitectes (que saben el que és mesos de sequia improductiva en el camp carnal)..que si aprofita que estas d'erasmus..fes-ho tu que pots...que si no és tant lleig...jo va i el començo a trobar un poc atractiu i començo a obsesionar-me. Llavors, com tota la tonteria que per sort no vaig tenir a la adolescencia se'm ve desobte amb uns quants anys de retard!! que si mira si té la bici a la porta de la uni, que si intenta girar la cara per poder-li dir algo, que si intenta parlar-li quan te'l trobis....
A punt d'explotar decideixo gracies a l'enquesta i amb vots unànims, escriure un missatge per quedar al sujeto feote. Em contesta que encantat pero per x questions no vam poder quedar...mais c'est pas grave!! avui hi havia festa de l'escola en un bar i sabia que el veuria allà.
Com resum de la nit us diré....si estava allà i si...crec que s'ha marxat amb una rubia que ho sento però crec que era més fea que yo!!! però quin morro joder!! de que van??? mira estic farta!! perquè no em deixen ser la femme fatale algun dia?? perquè sempre he d'estar sentint-me com la que perd el cul per qualsevol? és que no poden anar darrere meu més de 2 setmanes seguides?? i ara seriosament, no s'ho val! no vull sentir-me patètica per un franceset guaista amb ulleres molones i feas que en el fons NO M'AGRADA i NO ÉS EL MEU TIPUS!!!
però m'hi he sentit, no ho puc negar.
i quant l'alcohol ha baixat la taca negra i amarga que t'envaeix en aquestes situacions s'ha fet més gran. Ha anat invaïnt el meu estòmac fins a que ha arribat a la gola i ja no tenia ganes de parlar. i m'he negat anar-me'n de la festa però m'he anat apagant a poc a poc, buscant els racons, els silencis, el lavabo i abraçant-me a aquells en els que confio. i me'n he anat sola, caminant perquè ho necessitava pensar no tant en en el moment si no en el perquè ens afecten aquestes coses. i he intentat plorar mentre caminava pel carrerper treure la taca negra fora, per no quedar-me amb el nosequé reprimit a dins.
però no podia plorar! marevellós!! escoltant the scientist de coldplay en el mp3 de cami a casa m'he enrecordat en el dia en que tu, astrid, la vas cantar tu sola en el piano i creieu-me (creu-me) escoltar-ho això si que em fa plorar. Em fa plorar saber que estic rodejada de gent a la que admiro per diversos motius i que tinc la sort de poder seguir els seus pasos. que avui un company que fa menys de dos setmanes que coneixo m'hagi estat ajudant a fer una maqueta. que truqui a l'anna i l'amaya i que em senti a kilometres lluny perquè elles no estan aquí.
que aquell francès al que volia oblidar em digui amb ulls més francs que mai que de tot cor espera que el visiti al Brasil.
bona nit
