Doncs primer de tot!!! felicitaaaaaaaaaaats!!
Dedico aquesta primera frase a la persona que m'ha impulsat a fer aquest nou post: la nova motera julia!! espero veure't d'aqui poc amb xupa de cuero i cilindrada adient a la teva recent adquirida experiencia!!
Com va tot...doncs bé no se normal!! Ja fa una setmana hem començat les classes però ja començo ha tenir el sentiment de que fa un mes que estem treballant. Després de la meva apropiada elecció de studio pensant-me que no fotria ni brot per ser tot el contrari , ja no em fio gaire del meu instint.... He de fer una maqueta cada setmana de un projecte que no tinc ni idea com faré!! A més com que és una cosa petita, una casa, intento donar el millor de mi i vull pensar-m'ho bé, però si penso massa tinc poc temps per la maqueta...en fi.. com sempre oi?? a vegades sembla que et passes més temps pensant com faràs les coses que fent-les (la meva colocataire ja m'enten!!) Bé des d'aqui un petó molt gran a la meva colocataire...no m'agrada fer homenatges públics però és injust que a la gent que veiem cada dia no els diguem coses maques!! Anna ens ho mereixem! És que estem aquí les dos sentint que fem el patètic quan valem un imperi!! o no???
Si si tocant aquest tema com sempre aprofito per llançar una pregunta a la red: fins a quin punt hem de fer cas a les nostres "envies", necessitats, desitjos?? a quin estat comencem a ser pesades? es bo fer de dona alliberada i prendre l'iniciativa? o en realitat és una situació patètica en la que tu estàs esperant més del que et donen? vivim en una realitat paral·lela on no pillem bé les senyals que ens donen o en el pitjor cas..ens inventem les senyals?...deixo aquesta espècie de crònica barata al estil carrie i us recordo que voteu matins.si/matins.no
Vull respostes!! després ja seré més concisa...
Ahh!! ahir vam anar al concert de la nostra nova allotjada: Alev Lenz!! és una artistassa mitad alemana mitad turca guapissima i amb molta personalitat. Realment una persona d'aquelles que et sents afortunat d'haver pogut conèixer. La noia està aqui mig per raons personals mig per motius professionals i ahir va fer una actuació entre altres joves musics i artistes en un antic teatre antic al costat de la Torre Eiffel. Tot un plaer!!
us poso el link perquè cotillejeu...jo no se com demanar-li que em passi la música.
Dedico aquesta primera frase a la persona que m'ha impulsat a fer aquest nou post: la nova motera julia!! espero veure't d'aqui poc amb xupa de cuero i cilindrada adient a la teva recent adquirida experiencia!!
Com va tot...doncs bé no se normal!! Ja fa una setmana hem començat les classes però ja començo ha tenir el sentiment de que fa un mes que estem treballant. Després de la meva apropiada elecció de studio pensant-me que no fotria ni brot per ser tot el contrari , ja no em fio gaire del meu instint.... He de fer una maqueta cada setmana de un projecte que no tinc ni idea com faré!! A més com que és una cosa petita, una casa, intento donar el millor de mi i vull pensar-m'ho bé, però si penso massa tinc poc temps per la maqueta...en fi.. com sempre oi?? a vegades sembla que et passes més temps pensant com faràs les coses que fent-les (la meva colocataire ja m'enten!!) Bé des d'aqui un petó molt gran a la meva colocataire...no m'agrada fer homenatges públics però és injust que a la gent que veiem cada dia no els diguem coses maques!! Anna ens ho mereixem! És que estem aquí les dos sentint que fem el patètic quan valem un imperi!! o no???
Si si tocant aquest tema com sempre aprofito per llançar una pregunta a la red: fins a quin punt hem de fer cas a les nostres "envies", necessitats, desitjos?? a quin estat comencem a ser pesades? es bo fer de dona alliberada i prendre l'iniciativa? o en realitat és una situació patètica en la que tu estàs esperant més del que et donen? vivim en una realitat paral·lela on no pillem bé les senyals que ens donen o en el pitjor cas..ens inventem les senyals?...deixo aquesta espècie de crònica barata al estil carrie i us recordo que voteu matins.si/matins.no
Vull respostes!! després ja seré més concisa...
Ahh!! ahir vam anar al concert de la nostra nova allotjada: Alev Lenz!! és una artistassa mitad alemana mitad turca guapissima i amb molta personalitat. Realment una persona d'aquelles que et sents afortunat d'haver pogut conèixer. La noia està aqui mig per raons personals mig per motius professionals i ahir va fer una actuació entre altres joves musics i artistes en un antic teatre antic al costat de la Torre Eiffel. Tot un plaer!!
us poso el link perquè cotillejeu...jo no se com demanar-li que em passi la música.
http://www.myspace.com/alevlenz
de moment us deixo això aqui que he de llegir una mica!! pero us recordo la meva promesa d'escriure més!
de moment us deixo això aqui que he de llegir una mica!! pero us recordo la meva promesa d'escriure més!
3 comentarios:
nits.si
aqui deixo el meu vot abans de tot anna. ja trigaves en fer una crònica digna de la carrie. segur que l'has escrit en un mignon café parisien, amb vistes a Champs Elysées, amb un cafè de 3 euros a la ma i tararejan "à cause des garçons..."
prole, voteu. hem d'arribar a conclusions sobre el tema.
en fi, anna, jo seguiré parisejant tararejan "en carnaval fue a comprar una careta y sólo le dieron la goma... fea".
PD: felicitats a la julia! ja saps que lanna ultimament té un cert interes pel món motero? ves amb compte...
PPD: gràcies a tu tmb colo ;)
Ohh gràciessss per les felicitacions!!!
Per cert, la xupa de cuero la ja tinc, nenah!
No sé si encaixarà gaire amb un casc rosa (perquè vull un casc rosa!) pero bueno, si no us agrada no mireu!
joder, sí que t'ha sortit la vena carrie, sí sí.
umm jo crec que veiem les senyals que volem veure (a vegades no les veiem i a vegades ens prenem com a senyals coses que no ho són...¡hola, a mi em passa molt!).
Però bueno, penso que si et fas pesada ja t'ho fan notar d'una manera o altra, osigui que fins que no t'ho diguin, tu segueix prenent la iniciativa.
T'ho diu aquí una que li va regalar una pinya al seu projecte-impossible. Sí sí, como lo oyes. Perquè el jefe me la va donar a mi...i el meu projecte s'havia quedat sense...i mira, jo sóc una mujer galante (i una pava!) i li vaig donar la meva. Quins ullets.
I t'ho diu aquí una que no para de "ser pesada", i això que lo meu és predicar al desert xD.
Total Anna, que la vida son dos dies, que el no ja el tens, que hem de posar una mica d'emoció a les coses i que ja pots escriure aquí o en un email a qui/què et refereixes amb tot això, res d'inexactituds hombreyá!
"Nova allotjada" vol dir que podeu gaudir d'aquesta veu mentre pren una dutxa al vostre pis?!
muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaá
home!!! bentornada a la navegació internàutica! Ja era hora! no sabia res de res de res de tu!
Sovint encara em torturo a mi mateixa pensant en què vull venir a París a veure't i de moment no puc... què hi farem, però davant de sadisme compulsiu, masoquisme selectiu. Només faltaria!
La veritat és que estic una mica amb la Júlia, què són aquests camuflatges d'informacions? així no es pot opinar! ni dipositar un vot amb confiança :)
Però vaja, sigui el que sigui, ja saps que jo sempre recomano TIRAR-SE A LA PISCINA, i encara que sembli mentida, sovint hi ha aigua!!
Ja explicaràs més coses, espero.
BIZ
Publicar un comentario